El dia 30 de desembre en aquestes dates senyalades on hi ha les campanades i es menja raïm, m'ha cridat molt l'atenció que en un canal de la TDT qui donaran les campanades són dos personatges, que per la seva "fatalitat" i tonteries han acabat siguen el blanc de molts acudits una és la Remedios Cervantes, una dona inculta que surt a diferents programes de televisió i l'altre, és la senyora Cecília, la gran restauradora del Ecce Homo de Borja, Osca.
Cada cop que intento cavil·lar sobre que pensar d'aquestes dues persones, tinc un dilema Entenc que van cometre grans errors i què si fos jo, em moriria de vergonya, però per altre banda, és treure profit a una situació adversa i prendre-s'ho amb humor té gran mèrit... Ja no se que pensar. Quin panorama queda en una societat on no es valora el què és té i es vanagloria la incompetència fent sortir a la televisió gent tonta i estúpida? A on anirem a parar? Poca fe en el ser humà que tenia, ara cada vegada en tinc menys...
Per altre banda, la situació de la senyora Cecília i la seva fatídica restauració és, des del meu punt de vista, estranya i em provoca perplexitat. La primera vegada que ho vaig veure, em va caure l'ànima als peus, sobretot al no saber el valor de l'obra, però al veure que massa valor no tenia, vaig començar a veure la situació des d'una perspectiva més còmica El que em treu de polleguera és que la situació s'ha anat allargant i cada vegada és més estranya i surrealista. Com a historiadors hem de tenir un criteri ben format i seguir protocols, però el valor del Ecce Homo de Borja era testimonial i tradicional, i aquesta dona ho va restaurar com bonament va poder i amb tota la bona fe del món. Quí va tenir la culpa, aquesta pobre dona o el musen de la parròquia que va permetre a algú sense estudis manipulés un fresc històric? Jo no se la resposta només se que la restauració a posat en el punt de mira el patrimoni, i que cal protegir-lo i preservar-lo per les generacions futures, gràcies a això diverses organitzacions s'han ofert a tornar a restaurar la parròquia de Borja.
Però s'ha de veure la part positiva encara que sigui una desgràcia haver destrossat una imatge d'una parròquia, el turisme que ha generat aquest fet de la restauració fa que el poble de Borja, que fins feia poc, no sortia ni al mapa, ara està en boca de tothom. Encara farà bé aquest fet tant desastrós.
Aquesta situació em fa pensar en el robatori del Còdex Calixtinus on es va posar en entredit la protecció que rebia aquest antic llibre medieval, i ara per ara està situat darrere d'una vitrina, amb més protecció que abans del robatori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario