Sincerament, les restauracions passen una mica desapercebudes per a un gran nombre de gent, sobretot si no hi ha un gran enrenou darrere, fent que estigui en boca de tothom, com per exemple, el cas del Ecce Homo de Borja, altament conegut, malauradament.
T'ha d'interessar prou com per posar-te a buscar del tema o ser un estudiant d'Història de l'Art fent una assignatura, o ser un restaurador, i ja posats, algú interessat en la gestió del patrimoni. Ho dic perquè és interessant veure com coses que són important, que són Història, passen desapercebudes a massa gent, i tampoc es fomenta la coneixença ja des de l'escola.
Per gràcies de la vida em veig envoltada de "científics", més concretament, enginyers. Els mecanismes lògics creen paràmetres per entendre el món. Jo em sento molt lligada al coneixement científic, sempre m'ha cridar molt l'atenció, la química, i sobretot la física. Tot això no té molta relació amb l'art però ho volia comentar arrel d'una discussió amb un informàtic.
No entraré en el debat de si els de lletres i els de ciències són millors o pitjors, ni tampoc si és cert que la gent de ciències és més conscient o lluita més per el coneixement que els de lletres. Una cosa és certa, ara es valora més un cert tipus de coneixement, i malauradament no són les humanitats.
Això, a part de comentar-se en molt àmbits, crec que a nivell mundà destaca que a la televisió hi ha dos canals quasi dedicats, exclusivament, a les ciències: un es el canal Xplora i l'altre, el Discovery Max. Jo encantada de la vida, però trobo a faltar més documentals sobre altres temàtiques.
Per ara encara sobreviu, a dures penes, el Canal 33 de la Televisió de Catalunya, on sinó ho recordo malament, feien forces documentals de temàtica històrica, com ara la serie Cronos de la BBC, on es fan recreacions històriques o també documentals sobre el tràgic d'art a Xina, etc. Clar que els documentals no donen el saber profund i necessari per a un estudiant d'Història de l'Art, però si que són maneres amenes i entretingudes de saber una mica més, i si per sort, t'interessa el tema, doncs ja profunditzes més.
Ho comento perquè em va semblar molt interessant un documental que es diu "Hi havia una vegada la Sainte-Chapelle". No el vaig veure tot sencer però lo just com per veure com tornaven a posar uns vitralls restaurats a la seva posició original. Aquest gran monument del gòtic radiant és molt important, ens l'han explicat a l'assignatura de Romànic i Gòtic, com també a classe de Restauració i Conservació de Béns Culturals. Jo coneixia la història d'aquest edifici, com també sabia que feia poc que havien fet la restauració dels vitralls, però veure com ho feien, va ser una gran sorpresa. Se poc sobre vitralls, no sabia que es muntaven per mòduls ni com estaven de malament els vitralls abans de la restauració. Arrel de veure el documental vaig estar buscant informació i he trobat diversos enllaços on hi ha més explicacions del procés, que no explicaré aquí.
L'entrada, per resumir, és la importància de fer visible les actuacions de restauració i conservació, i fer una demanda a les televisions de que fagin més documentals històrics, que són molt interessants.
Informació de la restauració de la Sainte-Chapelle: http://www.parismatch.com/Culture-Match/Art/Actu/sainte-chapelle-restauration-patrimoine-monuments-240973/
No hay comentarios:
Publicar un comentario