La màgia dels refugis antiaeris

Per circumstancies de la vida, al nostre país va viure moments molt durs durant la Guerra Civil, una d'aquestes és conèixer algú que té un avi o tiet que va estar al front, o saber d'algú que va passar la major part de la guerra anant de refugi en refugi. Desgraciadament el tema de la guerra no està massa comentat, no sé si és culpa d'una mala educació que vaig rebre, però la guerra és un tema que es comenta molt però mai queda clar del tot, començant perquè mai s'han condemnat els crims de guerra i fins fa molt poc la gent no va poder rebre els documents que hi havia en els coneguts "Papeles de Salamanca".

Molta de la informació sobre com es va viure la guerra la sé de mà dels meus avis. La por, el creuar la frontera buscant més llibertats, la gana amb la que arribaven els habitants de Barcelona quan marxaven cap a l'Empordà, les malalties i els assassinats, etc. Aquesta informació, de per sí, ja és patrimoni, i s'ha de conservar i difondre a les noves generacions, en les que m'incloc. 

Una manera de veure l'impacte de la guerra en els pobles és la rehabilitació dels refugis antiaeris. Per exemple, a Roses, a diferencia de les grans ciutats, no hi havia grans zones soterrades on poder-se amagar i refugiar en cas d'atac aeri. La gent va tenir que construir-los com bonament van poder. A Roses, que jo conegui, hi ha uns cinc refugis, dels quals quatre estan en molt mal estat. L'únic que queda en peu i en bones condicions és el que es troba a la Pujada de l'Escorxador, ara conegut com la plaça de la Pau. A estat en rehabilitació uns cinc anys i encara calen més obres ja que no supera la normativa de seguretat, al no haver sortides d'emergència ni tampoc té lavabos, cosa normal en un búnquer soterrat... crec jo. 

Durant part de la primavera i l'estiu de l'any passat es van fer diferents visites guiades, on els visitants eren majoritàriament habitant del poble, inclosa la meva pròpia avia. Poca gent jove, però la que hi havia era per acompanyar els avis o familiars que per desgracia van tenir que utilitzar aquest refugi. Jo vaig tenir la sort d'anar a la inauguració del refugi fa uns anys, abans de que posessin la nova porta. Hi vaig anar amb la meva avia i altre gent coneguts del poble, va ser molt emotiu, hi havia gent que plorava, ja que explicaven les seves experiències en aquell lloc. 

Aquest estiu vaig participar en una de les visites, com que hi ha diverses portes, i una si està oberta, impedeix el pas dels cotxes, jo vaig estar-la vigilant. Per sort meva, al veure'm una hora vigilant l'entrada, em vaig trobar amb en Miquel Palós, un senyor molt conegut al poble per la seva feina a la Ciutadella de Roses, no és historiador, però en coneix cada fet de la vil·la de Roses. Va ser ell qui em va explicar moltes coses sobre els atacs aeris, ell era molt petit en aquells moment però tenia informació de la gent gran del poble. Gràcies al seu coneixement, s'han millorat les visites guiades, ara ja més enfocades als visitants turistes. Malauradament, d'aquests turistes n'hi ha pocs ja que si preguntes a quasi qualsevol francès, segur que porta un mes a Roses però no ha visitat ni la Ciutadella, ni el Castell, i encara menys el refugi antiaeri.

Considero que cal fomentar la coneixença de la història i del que ens envolta, però molta gent veu el refugi com una atracció purament turística, ..., però mirant les noticies es veu un augment dels refugis antiaeris per tot arreu, han sortit com si fossin bolets, i contra la banalització és difícil de lluitar. Potser d'aquí uns anys es posarà de moda un altre tipus de monument que serà un iman per els turistes que arriben a Catalunya durant tot l'any.