Aquest títol pot semblar una broma de mal gust, però depenent del lloc on visquis, aquesta afirmació té molt de sentit.
Sóc de Roses, una petita vil·la de l'Alt Empordà, que ja des de la Prehistòria ha estat habitada. Per això hi ha menhirs i dòlmens però més tard van venir els grecs i els romans. I d'aquesta època daten les restes, junt amb un conjunt medieval, les ruïnes que hi ha dins de la Ciutadella de Roses, que és una construcció del segle XVI.
Com en quasi totes les poblacions on hi ha hagut una ciutadella o un conjunt emmurallat quan el conjunt perd esplendor, la gent comença a entrar dins i utilitzar les matèries primes de la muralla per fer-se cases, en el cas de Roses, les pedres i carreus de les muralles es van fer servir per fer part de les cases que hi ha als voltants de la citada ciutadella. Aquestes cases no són massa antigues en comparació a la muralla, i menys en comparació a les restes arqueològiques gregues i romanes. Normalment són construccions de finals segle XIX o principis del segle XX de quant hi va haver el boom del turisme francès, abans de la gran obertura del franquisme als anys 60.
Ara, en aquests moments, moltes d'aquestes cases s'han de restaurar o ampliar, rehabilitar per mantenir els protocols de seguretat, etc. Aquest és el cas de l'Hotel Marina de Roses, que està situat al costat mateix de la Ciutadella de Roses i que fa uns anys van fer obres de millora de l'hotel, ampliant garatges i parkings per els hostes de l'hotel. Aquests obres no van passar desapercebudes per a la gent del poble, però no van cridar massa l'atenció.
Uns mesos més tard vam saber que les obres anaven tant lentes per culpa d'una troballa imprevista en un dels garatges,.... van trobar un cadàver, i va resultar que era un soldat del segle XVI o XVII, ja què la ciutadella va estar ocupada per soldat durant varis segles com a baluard de defensa en diferents guerres.
D'aquest soldat, jo no n'he vist ni fotografies ni inventari, i començo a sospitar que potser és una llegenda urbana, però aquestes troballes no són estranyes si et pares a pensar on està situat l'hotel. Igualment és estrany trobar ossos a Roses per el fet que hi ha molta terra calcària i aquest es menja els ossos, o això és el que ens deien a les classes de història en el meu poble, i per aquest motiu, per molts dòlmens que hi hagi a Roses, no s'ha conservat cap esquelet de la gent que estaven enterrats allà.
Entre una cosa i una altre, segurament s'han trobat moltes més restes arqueològiques de valor però s'han tapat amb ciment, i com sinó hagués passat res. Pel que sembla, el soldat no tenia massa valor perquè ara encara descansa sota d'algun garatge de l'Hotel Marina.
Aquests fets em recorden molt al que em diu un amic meu què és de la Vila d'Eivissa, i on a la zona del castell està ple de restes però que no valora massa perquè tota la besant del castell està considerat una necròpolis fenícia, i trobar restes és lo més normal del món, i sempre es tapen com si no passés res.
Trist destí tenen tant l pobres fenicis d'Eivissa com els soldat de la Ciutadella de Roses, però cal pensar en els propietaris dels terrenys on es fan aquestes troballes, és molt car parar unes obres i tota la pesca, normal que ho tapin. Però per sobre de tot, sinó té valor, almenys tenir un inventari o un catàleg per saber el que s'ha trobat, i conscienciar a la població de que el que hi ha sota els seus peus és una cosa molt important i que té molta història, i que algun dia, nosaltres poguesim ser unes restes arqueològiques trobades per uns arqueòlegs del futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario